Us admiro. Com ho aconseguiu?

Viure sense saber per què viviu?

Viure dintre el tren del temps,

Que sempre va endavant,

Deixant-vos de tant en tant

Guaitar el passat per la finestra.

Dieu-me, com ho feu?

Mentre jo sóc a l’andana

Esperant que arribi el meu.

Per què creieu en Déu?

L’heu vist, tal vegada?

I si hi és, per què no em parla?

He ofès mai el seu hereu?

Dieu-m’ho, si ho sabeu; jo no.

Però si ho sabés, us ho ben juro

Per Déu que us ho diria!

I què és això de l’Energia?

Potser fàbula, o ximpleria?

Per uns pagana heretgia,

Per altres símptoma de bogeria.

Jo no ho sé, no,

però ja m’agradaria.

Per què us esforceu en treballar?

Per mantenir-vos amb vida?

I doncs, per què viviu?

Per gaudir del dia a dia?

I quin gaudi se’n pot treure

Si al final no hi ha sortida?

Em complico, prou que ho sé,

I n’hi ha més d’un que m’ho diria,

Però i jo, què hi puc fer,

Si he escollit aquesta via?

Hi ha algú més en aquest tren?

Necessito companyia, al menys

Fins que arribi el dia

Que algú altre en pitgi els frens.